Desvetllant la veritat: els versos desapareguts de l’Alcorà

▶Pregunta… Com en dius un llibre al qual li falten centenars de versos… perfectament conservat. ▶Almenys aquesta és la resposta que rebo dels meus amics musulmans. ▶Ahir vam llegir un passatge de Kitab Fada’il-al-Qur’an , on Ibn Umar, un dels companys de Mahoma, va admetre que gran part de l’Alcorà s’ha perdut. ▶va declarar Ibn Omar als musulmans. ▶Que cap de vosaltres digui: he après tot l’Alcorà, com sap ell què és tot, quan gran part ha desaparegut? ▶Que digui més aviat: he après quina és la seva extensió. ▶És a dir, només he après el que ha sobreviscut. ▶Abu Ubaid continua donant un munt d’exemples de versos que falten, passatges i capítols que falten. ▶Llegim què va dir la primera generació de musulmans sobre la perfecta preservació de la Sura. trenta-tres de l’Alcorà Ibn Abi Maryam ens van relacionar d’Ibn Luhai’a, d’Abu’l-Aswad, d’Urwa b az-Zubair d’Aisha, que va dir Surat al Ahzab.

▶La sura trenta-tres solia ser recitada en temps del profeta amb dos-cents versos, però quan Uthman va escriure els còdexs, no va poder obtenir-ne més. del que hi ha avui en dia. ▶Així, segons l’esposa de Mohammed, Ayisha, la mare de la Sura Fidel se solia recitar trenta-tres amb dos-cents versos. ▶Però quan el Khaliph Uthman va decidir distribuir algunes còpies escrites de l’Alcorà, els musulmans només van poder trobar el que hi ha al capítol d’avui, la sura trenta-tres de l’Alcorà que tenim avui conté setanta-tres versos. ▶Ara bé, si la Sura trenta-tres contenia originalment dos-cents versos, però a l’Alcorà actual només conté setanta-tres versos quants versos falten a la Sura trenta-tres. ▶Segons Aisha, falten cent vint-i-set versos de la sura trenta-tres de l’Alcorà perfectament i miraculosament conservat. ▶Però empitjora perquè Aisha sembla que s’estava arrodonint quan va dir que la Sura trenta-tres solia contenir dos-cents versos. ▶Isma’il b Ibrahim i Isma’il b, Ja’far ens va relacionar de Mubarak b Fadala, de com Abi’n Nujud, de Zirr B Hubiah I, que va dir: Ubai B Ka’b em va dir quants versos has comptat, o quants versos has llegit? Surat al Ahzab? ▶Setanta-dos o Setanta-tres vaig respondre, va dir ell. Però abans era igual a Sur Albakra, sura dos, i hi llegim el vers de Lapidació deia jo, i què és el vers de lapidació? ▶Va dir, si un home i una dona adults cometen adulteri, apedreu-los sense dubtar-los com a advertència d’Al·là, perquè Al·là és molt savi. ▶Segons Uba Ibn Qad’ Sura trenta-tres solia ser tan llarg com Surah dos.

▶Però qui era Uba Ibin Qab` perquè l’haguéssim d’escoltar? ▶Uba no és un sahabi mitjà. ▶Ell és el « ari » de l’Alcorà. ▶Ell és el mestre. ▶Uba era el mestre de l’Alcorà, i Uba va dir que la sura trenta-tres solia ser tan llarga com la sura dos. ▶La sura dos de l’Alcorà té dos-cents vuitanta-sis versets. ▶Ara, la sura trenta-tres solia contenir uns dos-cents vuitanta-sis versos, però ara només conté setanta-tres versos. ▶Podem dir que segons el mestre Uba Ibin Qab, es van perdre més de dos-cents versos d’un sol capítol de l’Alcorà. ▶Com respondran els nostres amics musulmans? ▶Ah, bé, aquests dos-cents més de versos van ser tots abrogats. ▶T’has adonat que l’Alcorà té totes les característiques d’un llibre que s’ha canviat i corromput, però els musulmans inventen els motius de tots els canvis i corrupcions i després diuen que s’ha conservat perfectament. ▶A l’Alcorà que tenim avui li falten capítols sencers i centenars de versos. ▶Per què això? ▶Ah, perquè els capítols i versos que faltaven van ser abrogats. ▶Què passa si l’Alcorà que tenim avui conté coses que faltaven als alcoràs anteriors? ▶Per exemple, el company de Mohammad Ibin Masood només tenia cent onze capítols al seu Alcorà. ▶Va dir que tres capítols que hi ha a l’Alcorà d’avui no haurien de ser-hi. ▶Aleshores, què passa quan s’afegeixen coses? ▶Oh, qui va deixar de banda alguna cosa que hi ha a l’Alcorà d’avui, simplement va cometre un error. ▶Ibin Masood s’equivocava. ▶Bé, què passa si posem dos dels Alcoràs actuals un al costat de l’altre i veiem que hi ha paraules àrabs diferents amb significats àrabs diferents?

▶Oh, això és perquè l’Alcorà es va revelar de moltes maneres diferents, però aquestes lectures diferents es complementen. ▶Totes les diferents versions són d’Al·là. ▶Fixeu-vos en el que diuen els musulmans. ▶Diuen que l’Alcorà té totes les característiques d’un llibre que s’ha canviat i corromput, i, tanmateix, ha estat miraculosament preservat pel gran Déu Al·là. ▶Però això planteja una pregunta òbvia. ▶Si la preservació de l’Alcorà és un miracle i, tanmateix, l’Alcorà té totes les característiques d’un llibre que ha estat canviat i corromput, com se suposa que hem d’identificar el miracle? ▶Quin és el miracle aquí? ▶Els nostres amics musulmans diuen que l’Alcorà és diferent d’altres llibres. S’ha conservat perfectament, i tot i així l’Alcorà té totes les característiques de tots els altres llibres que s’han canviat i s’han corromput coses, coses afegides eliminades, paraules diferents en diferents versions.

▶Si això és un miracle. ▶És el miracle més estúpid que hi ha hagut mai. ▶Els musulmans ens diuen bàsicament que Al·là va dir, saps què? ▶Faré un miracle. ▶Faré que l’Alcorà sembli exactament com si hagués estat canviat i corromput, tot i que s’ha conservat perfectament. ▶Els musulmans afirmen, sense presentar proves concretes, que la Bíblia i la Torà han estat alterades. ▶Com podria ser factible modificar cada còpia globalment d’una manera uniforme? ▶Heu trobat alguna dada històrica que corrobori aquest procés?

▶Sospito que no has trobat cap prova d’aquest tipus. ▶Tanmateix, quan analitzem l’Alcorà i l’Hadith juntament amb les comparacions de manuscrits, les alteracions en l’Alcorà són clarament visibles. ▶Actualment, hi ha vint-i-sis versions diferents de l’Alcorà que s’utilitzen a nivell mundial, un fet que molts es neguen a reconèixer. ▶És essencial pensar críticament i no acceptar cegament la desinformació que s’ha difós sobre cristians i jueus. ▶A més, val la pena assenyalar que les discrepàncies entre diverses traduccions, versions de l’Alcorà i el text àrab original també són una forma de corrupció del vostre llibre. ▶Qui trieu creure, en última instància, depèn de vosaltres.